Clickeu sobre les fotos per ampliar-les i llegir-ne el peu complet.
Per encàrrec del Consorci Besòs Tordera, l’estiu del 2017 dues periodistes, un biòleg i un realitzador vam començar a fer les entrevistes que esdevindrien el llibre i el documental «30 anys, 30 mirades». El Consorci s’havia constituït el 1988 i volia que 30 persones vinculades amb la conca del Besòs parlessin d’aquests rius. Pensaven en biòlegs, naturalistes, enginyers químics, enginyers hidràulics, empresaris… i, alhora, en historiadors, un pagès, un excursionista, un pintor… Jo m’encarregaria de fer les entrevistes i les fotos, i de, amb aquest material, concebre un llibre.
Ens vam posar en marxa un matí de juliol, amb regalims de suor pel camí polsegós de l’aguait de can Cabanyes, prop del Circuit de Montmeló, i vam acabar al novembre, avançant per entre clapes de neu cap a la font del Regàs, a Collsuspina: allà raja l’aigua més llunyana i més alta de tota la que acaba morint a la desembocadura del Besòs. A cada trobada, aquí i allà, sorgia una nova història personal i una nova mirada cap als rius.
Moltes d’aquestes persones havien lluitat heroicament en favor de la vida durant els anys bàrbars del “progrés”, quan els rius llanguien de brutícia i oblit, i feien olor de cianur. Ara es commovien veient les bagres i els barbs nedant a l’aigua clara, i recitaven com un poema els noms dels ocells que identificaven a les ribes pel seu cant: cuereta blanca, tallarol capnegre, tudó… A d’altres els venia un glop d’emoció en mirar els tamarius, saulics i sargues que havien ajudat a plantar amb mans esperançades a la llera d’un riu que havien sentit orfe. I també n’hi havia que, amb tot el saber de l’estudi, s’orientaven cap al futur i marcaven horitzons: calia entendre més bé els rius, buscar com tractar-los encara millor, estalviar energia a les depuradores i optimitzar la gestió dels fangs generats, investigar els nous contaminants (en diuen “emergents”), analitzar quines plantes podrien ajudar a millorar l’aigua, desballestar certs polígons industrials, fer net de les canyes ensalvatgides i tantes espècies exòtiques botàniques i animals… Va quedar tot consignat.
© Consorci Besòs Tordera
Primera edició: maig de 2018
30 entrevistes, 231 pàgines
He treballat en aquest llibre a consciència i agraïda; gaudint, aprenent, emocionant-me amb les persones i la natura, emocionant-me amb la vida. M’he permès escriure i fotografiar amb llibertat, tot i el rigor, deixant que s’hi escolés potser un raig de poesia i, en parlar de cada persona, un somriure. Ara miro els rius i quan, en tren, passo pel tram del Ripoll on a Montcada i Reixac vam baixar una vegada, el busco i penso: com era i com és, i com, encara, hauria de ser. Aquest «any dels rius» he rebut una educació fluvial privilegiada. Espero que el llibre transmeti tot aquest saber dels experts i també tot l’amor.
30 anys, 30 mirades no està a la venda, però, si hi esteu interessats, podeu demanar-me’l a mi o al Consorci Besòs Tordera. També està disponible online a aquest link.
A més a més, aquí sota teniu un vídeo de l’acte del 30è aniversari del Consorci, i el documental, breu, que es va fer a partir de les entrevistes (els primers segons són en negre, no us estranyeu).
Fotos del Consorci Besòs Tordera
De cerca 